DESPRÉS DE TRES SETMANES SOLS

L'observació dels peixos no l'hem pogut dur a terme durant les tres setmanes de pràctiques intensives. Aquests dies els hi ha donat de menjar la senyora de la neteja de la universitat, que encantada va acceptar només proposar-li. En el moment en què ens vam anar hi havia el Sebastià i els peixos petits encara a la paridora. Vam considerar apropiat no treure’ls d’allà perquè eren massa petits encara i se’ls podrien menjar els altres peixos.
Al tornar de pràctiques, vam entrar al laboratori una mica espantades perquè no sabíem el que ens podríem trobar. Per sort, vam veure que estaven tots els peixos i, a més a més, havien crescut!! Ens va fer molta il·lusió el fet de veure el creixement tan significatiu d’alguns d’ells i es va crear una conversa:

- El Sebastià és aquest?!
- Sí, ha de ser-ho, no hi havia cap altre peix nostre fora de la paridora.
- Ha crescut moltíssim! Ja li han sortit els colors de la cua i el puntet negre que tots els altres mascles també tenien.

Aleshores, al veure al Sebastià tan gran, ens vam plantejar la qüestió següent: com pot ser que el peix que semblava més fràgil, ja que era el més petit de tots, és el que, finalment, ha sobreviscut més temps? Aquesta pregunta va donar peu a tota una conversa sobre diferents possibilitats per les quals es podria haver produït això. Alguns de nosaltres dèiem que era perquè al ser el més petit li hauria de ser més fàcil adaptar-se ràpidament a un nou medi. Altres dèiem que els altres peixos, com era tan petit, no el veurien com a una amenaça o com a femella fèrtil (ja que no es distingia encara el seu sexe) i, per això, no li feien gaire cas.

- Segurament, com era el més petit i no havia estat encara en un medi en concret durant molt de temps, doncs se li va fer més fàcil adaptar-se.
- Pels altres el canvi, segurament, va ser més brusc.
- És que és impressionant com a sobreviscut de bé eh! Se’l veu sa.
- També pot ser perquè com era tan petit sortia desapercebut per la resta de peixos i no li feien cas.

Tot seguit, vam observar que els peixos de la paridora també havien experimentat canvis. Ens va sorprendre observar que només un d’ells havia crescut molt i els altres, en canvi, s’havien quedat petits. Vam estar parlant de com podia ser que donant-los la mateixa quantitat de menjar, un peix cresqués tan i els altres res de res.

- Segur que aquests petits tenen algun problema, no és normal.
- Els peixos poden tenir problemes de creixement...?
- Doncs potser sí. Perquè la diferència és molt gran, aquests no han crescut res de res i l’altre mireu, és enorme en comparació.
- Potser és perquè és el que més menjava i no els hi deixava res als altres.

Així, doncs, podem dir que després d’aquestes tres setmanes intensives els peixos han crescut i no han hagut, per sort, sorpreses desagradables. Ens esperàvem trobar-nos amb alguna mala notícia, ja que els darrers dies abans d’anar-nos-en se’ns van morir els tres peixos i ja ens esperàvem qualsevol cosa.

Dissecció dels peixos

A partir de les dues femelles que hem trobat mortes ens hem plantejat  dissecionar-les per estudiar l’anatomia interna dels guppys i a més esbrinar algunes causes de la mort.

Ens hem adonat que l’aspecte dels dos peixos eren molt diferents ja que una de les femelles presenta una estructura i aspecte molt tou i creiem que ha estat atacada perquè li han arrencat la cua o se l’han menjat els altres peixos, en canvi l’altre guppy presenta una estructura molt més rígida i manté un color més viu.

Primer vam preparar el material: una safata, unes pinces i un ganivet. A continuació vàrem observar els dos peixos per veure les textures, la pell, les escates. Un cop vam obrir els guppys vam  observar les diferents parts, òrgans i alguns filaments tot i que ha sigut una mica complex distingir les parts ja que són uns peixos molt petits. Teníem indicis  de poder veure els ous de una de les femelles ja que presentava com uns punts negres i tenia la panxa inflada i pensàvem que estava embarassada però finalment no varem trobar ous.

Després de dissecionar els peixos ens hem adonat que els peixos han perdut molt líquid i només els hi ha quedat la pell. Hem arribat a una hipòtesi que estan constituïts per molta aigua i un cop es moren perden aquet líquid i es van desinflan progressivament.

Guppys  sense disseccionar

Guppys disseccionats es pot observar com ha quedat la pell

Tenim males notícies!

La mort de dos guppys

De nou tenim males notícies. En arribar al laboratori, amb la intenció d'observar els guppys vam trobar-nos amb dos peixos morts, un d'ells sense cua. Davant d'aquesta situació se'ns van acudir moltes hipòtesis i es van crear converses molt interessants. 

Els dos guppyes morts

- Aquesta també estaba embarassada no? Perquè té punts negres com l'altra!

- Les podriem obrir per veure si tenen els ous!

Els dos guppys morts

En observar amb profunditat els dos peixos morts vam veure que eren les dues femelles i que les dues estaven embarassades. Vam començar a deduir possibles causes de mort. En uns inicis vam pensar que el que estava sense cua va ser perquè algun peix l'havia atacat i se li va menjar la cua. Ara bé, no sabíem si van ser els de la seva mateixa espècie o amb els que conviuen plegat; els molly. Realment, creiem que el més possible és que els mascles de la nostra espècie són la causa de la mort ja que són els únics que segueixen vius. 

Pel que fa la mort de l'altra peix, no trobàvem quines podien ser les causes. El seu estat era diferent a l'altra; estava rígid amb la cua i les aletes tenses.

                 - I si l'aigua està massa calenta?
                 - Està molt calenta!
                 - No, està a la temperatura adient!
                 - Posem el termometre per comprovae-ho bé.

Calculem la temperatura

Creiem que potser li havia agafat un atac de cor perquè l'aigua estava massa calenta. Així que vam decidir mesurar la temperatura de la peixera, però va resultar que l'aigua estava a la temperatura que li tocava.

A partir d'aquí, ens comencem a qüestionar si l'estat físic dels peixos està directament relacionat amb l'hora de la mort, ja que un peix mostrava estar molt més rigid que un altre.

Veien que no podíem saber del cert el què els hi havia passat, vam decidir obrir-los per veure si encara tenien els ous, com eren i com eren per dins els peixos.

Disseccionem els peixos

Si vols saber com va anar la nostra conversa només has de fer un click aquí per escoltar-nos:

Àudio 7

Es generen més converes al llarg de l'observació

Han passat pocs dies de l'última observació però ja hi han hagut molts canvis. 

Quan temps poden estar els guppys sense menjar?

Ens preocupa l'aliment dels peixos, és a dir, durant el cap de setmana ningú els hi dóna de menjar i segueixen vius. La qüestió està en com s'ho fan per està tants dies sense menjar. Així doncs, van sorgir algunes hipòtesis interessants:

"Aguanten tan perquè potser agafen aliments de les plantes que els hi van col·locar."

"...perquè es guarden el menjar en algun lloc del cos."

Anem a veure com va ser exactament la nostra conversa i quina mena de debat es va crear. 

-Àudio 1-

Què hem de fer quan un peix se'ns posa malalt? 

Observant vam veure que un dels peixos estava malalt perquè estava sempre quiet, al costat de la sorra, sense agafa el menjar que li donàvem. A més, no sabíem ni les causes ni les possibles conseqüències. A partir de deduccions vam intentar descobrir què li passava al peix. Tot i que, només vam arribar a possibles hipòtesis, cap fet real. 

           -Àudio 2 i 3-

Vam intentar pensar què podíem fer per intentar salvar-lo. Se'ns va acudir separar-lo del grup perquè estigués més tranquil i es pogués recuperar. Malauradament, no vam poder fer res. La realitat era que no sabíem què li passava, ni què o qui ho havia causat i que l'únic que podíem fer nosaltres era, tristament, deixar-lo morir.

-Àudio 4-

Quan sabem que un guppy està embarassada?

Durant la mateixa observació, consecutivament veiem que una femella està embarassada. Hem d'aclarir que vam arribar en aquesta conclusió basant-nos en l'experiència de l'altra femella que teníem embarassada; estava inflada i a la panxa i tenia uns punts negres que eren els ous. 

Un guppy embarassat. Es pot observar una rodona negre que ens assenya-la els ous.

-Àudio 3-

Han nascut peixets!

Avui, quan hem anat al laboratori a donar de menjar els peixos, hem observat que la Penélope, la guppy que estava embarassada, ha tingut fillets. No sabem quan ha sigut, però a través d'hipòtesis hem pogut deduir que ha estat avui, ja que aquesta classe de peixos acostuma a donar a llum a moltes cries, i de moment només n'hi ha tres. Un altre fet pel qual pensem que ha estat avui és perquè encara té la panxa molt gran, molt inflada i se li distingeixen el que en un principi vam deduir que són els ous.

Les cries presenten una constitució molt petita, d'uns 6 milímetres aproximadament. El color que presenten és gairebé transparent, fins al punt de poder identificar algunes parts del seu organisme. 

Es mouen molt lentament perquè al ser tan petits han de fer un sobreesforç per desplaçar-se (les seves aletes es mouen a molta velocitat en comparació als peixos adults) i es queden tumbats al terra de la paridora.

És important l'ús de la paridora, perquè pel que estem observant, els altres peixos se'ls menjarien. La resta de guppys està constantment al voltant de la paridora visualitzant els peixos més petits per menjar-se'ls.

Com els identificarem?

Primer, ens vam plantejar quins d'ells eren mascles i quins femella. Es veien dos grups de peixos diferents, uns amb la cua més gran i colorida i els altres, amb la cua grisa i més petita. Vam creure que aquests primers eren femelles i els darrers, mascles. Després, ens vam adonar que un dels peixos femella estava embarassada i per tant, les femelles eren les que créiem que eren mascles. Vam conversar i, vàrem comparar els peixos amb altres animals i evidentment, en general, el mascle sempre és el més vistós.

Per tal d'identificar-los millor, vam decidir posar nom a tots i cada un dels guppys. D'ara a endavant, farem servir aquests noms per parlar d'ells.

Petit: Sebastián

Mascle 1: (cua llarga): Vicente

Mascle 2: Rogelio

Mascle 3: (dues taques) Teodoro

Femella (embarassada): Penélope

Femella 2: Jacinta

Quins dubtes ens han sorgit? (I)

Un cop realitzada la primera observació, totes les preguntes que van sorgir van ser les següents:

• Què fan? 
• S’estan adaptant al medi?
• Són mascles o femelles?
• Què volem esbrinarem d'aquests peixos? 
• Com es relacionen entre ells?
• Com han reaccionat al seu nou hàbitat?
• Com sabem quan una femella està embarassada?
• Per què es segueixen?
• És possible que el peix més gros sigui una femella i estigui embarassada?
• Els altres peixos segueixen a l’embarassada? La volen seduir?
• Com sabem la quantitat de menjar que els hi hem de donar?
• Com ens sembla que continuarà la nostra observació? En què ens podem anar fixant?