Es generen més converes al llarg de l'observació

Han passat pocs dies de l'última observació però ja hi han hagut molts canvis. 

Quan temps poden estar els guppys sense menjar?

Ens preocupa l'aliment dels peixos, és a dir, durant el cap de setmana ningú els hi dóna de menjar i segueixen vius. La qüestió està en com s'ho fan per està tants dies sense menjar. Així doncs, van sorgir algunes hipòtesis interessants:

"Aguanten tan perquè potser agafen aliments de les plantes que els hi van col·locar."

"...perquè es guarden el menjar en algun lloc del cos."

Anem a veure com va ser exactament la nostra conversa i quina mena de debat es va crear. 

-Àudio 1-

Què hem de fer quan un peix se'ns posa malalt? 

Observant vam veure que un dels peixos estava malalt perquè estava sempre quiet, al costat de la sorra, sense agafa el menjar que li donàvem. A més, no sabíem ni les causes ni les possibles conseqüències. A partir de deduccions vam intentar descobrir què li passava al peix. Tot i que, només vam arribar a possibles hipòtesis, cap fet real. 

           -Àudio 2 i 3-

Vam intentar pensar què podíem fer per intentar salvar-lo. Se'ns va acudir separar-lo del grup perquè estigués més tranquil i es pogués recuperar. Malauradament, no vam poder fer res. La realitat era que no sabíem què li passava, ni què o qui ho havia causat i que l'únic que podíem fer nosaltres era, tristament, deixar-lo morir.

-Àudio 4-

Quan sabem que un guppy està embarassada?

Durant la mateixa observació, consecutivament veiem que una femella està embarassada. Hem d'aclarir que vam arribar en aquesta conclusió basant-nos en l'experiència de l'altra femella que teníem embarassada; estava inflada i a la panxa i tenia uns punts negres que eren els ous. 

Un guppy embarassat. Es pot observar una rodona negre que ens assenya-la els ous.

-Àudio 3-

Han nascut peixets!

Avui, quan hem anat al laboratori a donar de menjar els peixos, hem observat que la Penélope, la guppy que estava embarassada, ha tingut fillets. No sabem quan ha sigut, però a través d'hipòtesis hem pogut deduir que ha estat avui, ja que aquesta classe de peixos acostuma a donar a llum a moltes cries, i de moment només n'hi ha tres. Un altre fet pel qual pensem que ha estat avui és perquè encara té la panxa molt gran, molt inflada i se li distingeixen el que en un principi vam deduir que són els ous.

Les cries presenten una constitució molt petita, d'uns 6 milímetres aproximadament. El color que presenten és gairebé transparent, fins al punt de poder identificar algunes parts del seu organisme. 

Es mouen molt lentament perquè al ser tan petits han de fer un sobreesforç per desplaçar-se (les seves aletes es mouen a molta velocitat en comparació als peixos adults) i es queden tumbats al terra de la paridora.

És important l'ús de la paridora, perquè pel que estem observant, els altres peixos se'ls menjarien. La resta de guppys està constantment al voltant de la paridora visualitzant els peixos més petits per menjar-se'ls.

Com els identificarem?

Primer, ens vam plantejar quins d'ells eren mascles i quins femella. Es veien dos grups de peixos diferents, uns amb la cua més gran i colorida i els altres, amb la cua grisa i més petita. Vam creure que aquests primers eren femelles i els darrers, mascles. Després, ens vam adonar que un dels peixos femella estava embarassada i per tant, les femelles eren les que créiem que eren mascles. Vam conversar i, vàrem comparar els peixos amb altres animals i evidentment, en general, el mascle sempre és el més vistós.

Per tal d'identificar-los millor, vam decidir posar nom a tots i cada un dels guppys. D'ara a endavant, farem servir aquests noms per parlar d'ells.

Petit: Sebastián

Mascle 1: (cua llarga): Vicente

Mascle 2: Rogelio

Mascle 3: (dues taques) Teodoro

Femella (embarassada): Penélope

Femella 2: Jacinta

Quins dubtes ens han sorgit? (I)

Un cop realitzada la primera observació, totes les preguntes que van sorgir van ser les següents:

• Què fan? 
• S’estan adaptant al medi?
• Són mascles o femelles?
• Què volem esbrinarem d'aquests peixos? 
• Com es relacionen entre ells?
• Com han reaccionat al seu nou hàbitat?
• Com sabem quan una femella està embarassada?
• Per què es segueixen?
• És possible que el peix més gros sigui una femella i estigui embarassada?
• Els altres peixos segueixen a l’embarassada? La volen seduir?
• Com sabem la quantitat de menjar que els hi hem de donar?
• Com ens sembla que continuarà la nostra observació? En què ens podem anar fixant?

Com reproduim el seu ecosistema?

Un cop vam decidir l'ésser viu que observaríem, vam posar el nostre projecte en marxa. 

El passat dia 11 d'Octubre vam portar els guppys a l'aula de laboratori de la Facultat. Abans de traslladar-los de l'envàs on els portàvem a l'aquari, vam haver reproduir el seu medi, i per a fer-ho ens vam haver d’informar sobre les seves condicions de vida.

Els guppys mesuren aproximadament uns 6 cm de longitud, és originari de l’Amèrica Central i del Sud. És un peix omnívor, el qual menja artèmies, puces d’aigua, larves de mosquit, així com també algues, espinacs i d’altres.

L’aquari on hi viuen els guppys ha de ser espaiós, ja que precisen de molt espai per nedar.

La vegetació és un altre dels temes importants, ja que com més plantes aquàtiques tingui la peixera, millor es protegeixen les cries de ser menjades pels seus propis pares, ja que aquesta espècie no té cura de la seva descendència.

Quant a la temperatura de l’aigua, ha d’estar entre els 22 i 26ºC amb pH neutre. Els guppys viuen en aigües salobres, per la qual cosa podem afegir una mica de sal a l’aigua (una cullerada sopera de sal per cada 10 litres d’aigua).

En primer lloc, vam agafar tot el material que necessitavem per reproduir l'ambient que desitjavem. A continuació, trobareu un seguit d'imatges del material:

Vas de precipitats. El vam fer servir per omplir l'aquari amb aigua, en total 11 litres.

Líquid per eliminar el clor de l'aigua. S'ha d'afegir una gota per cada litre d'aigua que afegim a l'aquari.

Filtre del nostre aquari, el qual depura l'aigua.

En segon lloc, trobareu les imatges del procés que vàrem seguir.

Procés de reconstrucció de l'hàbitat dels guppys.

L'aquari ple d'aigua amb el filtre ja montat.

Una vegada montat el filtre, s'ha d'omplir d'aigua per a que comenci a funcionar.

Escalfador de l'aigua. 

Filtre vist de prop.

Filtre en funcionament.

Procés d'adaptació dels peixos. No es poden canviar de recipient sense passar per un procés d'aclimatació de l'aigua. Primer, es posa la bossa o recipient en què estaven els peixos inicialment a dins de l'aquari, per tal que la temperatura de l'aigua sigui similar. Posteriorment, els peixos s'aclimaten al nou hàbitat i ja poden nedar lliures per l'aquari.

Dues membres del grup fent l'observació dels peixos.

Com que vam observar que als peixos els hi costava sortir de l'envàs en què havíen sigut transportat fins la facultat, vam decidir deixar-lo dins de l'aquari per a que el fessin servir com a cova.

Quin ésser viu observarem?

Quan ens van explicar aquest treball, vàrem anotar tres idees que ens cridaven l'atenció; observar un ou de gallina, una mantis religiosa o peixos. Un cop teníem les idees plantejades, vam investigar per tal de veure quins avantatges i inconvenients tenia cada ésser viu dels escollits.

Vam descartar la idea de l'ou ja que era un procés d'observació lent, complicat de mantenir i molt delicat. També vam descartar la idea de la mantis religiosa perquè era difícil d'aconseguir. Per tant, vam decidir dur a terme l'observació d'uns peixos, en concret, els guppys. 

Però, perquè els guppys? Bé, vam escollir els guppys perquè els podíem aconseguir facilitats per una escola, els podiem mantenir i observar a la universitat ja que aquesta compta amb els materials necessaris per la seva cura.

Qui som?

Benvinguts i benvingudes al nostre bloc!

Primer de tot, ens presentem; som un grup d'estudiants d'Educació primària de Blanquerna. El nostre grup està format per l'Elena Andreo, la Mireia Cañadell, la Marina García, la Maria Moré, la Miriam Rovira i la Cristina Serrano.

La raó per la qual hem obert aquest bloc és perquè hem de dur a terme un treball de ciències experimentals basat en l'observació d'un ésser viu. En aquesta web anirem anotant totes aquelles dades i informacions que ens semblin interessants i que haguem extret a partir de la nostra observació. Tot aquest projecte està orientat en l'àmbit educatiu i en el seu desenvolupament a l'aula.